Dies de sol i ombra

Un relat de: Guillemrdasquens
El meu cor sagna i jo no me n'estic de parar l'hemorràgia. Dins dels músculs un imperi,
dins la tita un sospir; dins les venes el serrí circula i connecta amb el teu melic. Au, un
rodolí. Buscava quelcom així com El tao, Lao Tse, Allan Watts, Lucky Luke: improperis.
El procés independentista es desmantella i l'única cosa que puc dir al respecte és quina
mandra. Em sento escamotejat per la vida últimament perquè he hagut de deixar de
fumar, amb el que a mi m'agradava fumar.... Quina mandra i quina bogeria. La fam, els
nius que es trenquen vora la posta de sol; sortir a córrer i lesionar-te, les arrugues
prematures, les canes prematures, la tos de gos. Bé, millor això que no pas una mort
prematura, però una mica... ¿on anem a parar? Anem morint cada dia com resa la
concepció tibetana de la mort de Silvia Plath. El club de la pelea. ¿Heu vist mai Fight
Club en espanyol llatí? Feu-ho, sisplau. (¿I en català? Molaria)
Feia temps que no escrivia en català. M'agrada, però no m'hi sento còmode; es ben bé
com una primera cita a la ciutat amb una noia ben coqueta i ben llegida, interessant,
animada, estupefacta, vitalista, animalista, sardanista, guapista... Però què seria de
nosaltres sense les primeres cites. Escric això a les 20:17, la Rita comença a llevar-se de
la migdiada; l'Ali, la gata, ha tirat un got d'aigua al terra perquè li agrada veure l'ona
expansiva de una infinitesimal lentitud del charquitu que es forma; és el primer que ha
fet després de passar varis dies emmalaltida. Avui s'ha confirmat que tenia els budells
inflamats i un tap d'aire que, al principi, pensàvem que era una boleta de haxís del
nostra excompany de pis. La radiografia no ha mentit pas i la doctora ràpidament ens
ha calmat. Molt mona la Mercedes, li ha clavat tres injeccions a la nuca i l'última, la
pitjor, l'ha hagut de repetir, però és una valenta i les ha aguantat genial :) A tot això,
l’estoïcisme, ¿no? Què dir-ne... un somni, una fantasia. Porto mesos buscant editorial
i/o pendent d'editorials, però és que és tot tan lent i opressiu; collons, buscar editorial
comparteix el mateix flow amb les classes de repàs a l'estiu. Tortuós i enganxifós i tos
tos tos i més tos perquè fumes i fumes per l'angoixa d'un NO, NO, NO, NO. Així
m'imagino l'editor en cap d'un segell editorial important al llegir-me, rotllo Michael

Scott de The Office. Què voleu que us digui... a vegades crec que aquest ofici és massa
sacrificat pel que et dóna. Les editorials son una mica fuckboys que et fan ghosting a la
mínima de turno. Xateges uns dies i au, manuscrit avall i la cara plena de llàgrimes,
pors, arrugues, clarianes als cabells i semen; maleït semen. En fi, no sé qui tindrà
interès en publicar els meus deliris fastuosos, espero que a algú li cridi suficientment
l'atenció com per fer-ho. No sé, el talent o el tens o no el tens, com l’apèndix. El talent
és, de fet, força semblant a un apèndix: tothom neix amb un, però a alguns se'ls hi
envà a la merda molt ràpid (per desgracia els hi arranquen de dins. ¿Qui? No sé, la
Société, suposo) D'altres moren perquè els hi explota a la cara (massa ambició fa
emmalaltir i el talent, si no n'està entrenat, poca cosa pot fer contra els deliris de
grandesa) i només uns pocs poden viure en perfecta harmonia amb el seu
talent/apèndix. Ara que ho penso això és una bestiesa perquè la majoria de gent en té
d’apèndix i no brilla especialment pel seu talent... ¿o sí? Potser som (soc) massa carcas
i xovinistes amb això del talent i de les arts i etc, etc. No sé tu. La gent hauria de ser-ne
més conscient que tenen dins una cosa tan meravellosa , inútil i potencialment mortal
com és el talent i que, a la mínima que et despistes, te'l saben extirpar de cop o pot
girar-se en contra teu. Pensem-hi.
He fet mal i me l'han fet, però majoritàriament crec que qui més dolor m'ha causat a
mi mateix he sigut jo sent conscient del dolor causat a altri. Sí, tòpic, però cert. Ahir
parlàvem amb l'Alex sobre freses d'aquestes clixé. Bé, dir que en parlàvem és
fraudulent com a mínim, ens n’omplíem la boca. Jo vaig dir-ne una de molt grossa, feia
així: la llibertat avui dia no passa per saber que tens el poder de dir que sí, sinó en
entendre que tens la responsabilitat moral amb tu mateix de dir que no" PAAM. Vaja,
Jordan Peterson versió cani sense estudis superiors una mica llegit i suficientment
flipat per apostar-ho tot a una carta. Sort que m'he llegit uns quants llibres que sinó
seria un cani de manual, eh; ja m'ho diuen els meus amics. Plovia i quan va sortir el sol,
vaig quedar amb la coco (força accuarte el clima) La Coco, la crack que es va liar al bar i
quan ja desfilava cap a casa va i m'envia un whats dient-me com d'inútil se sentia per
haver perdut tant temps bevent birra. Tant de temps... La comprenc, però no la
compadeixo, perquè qui soc jo per compadir-la i perquè la coco és la persona més
valenta i treballadora que he conegut mai; però no treballadora del pal dolent en el

sentit que es menja els mocs de tothom per una merda feina o que prioritza currar
abans que la resta de coses que li passen. No. Treballadora en el sentit que aposta al
màxim en ella i en el seu futur i sap, joder si ho sap, n’és plenament conscient de les
facultats que té i del que es mereix. Un adona feta a sí mateixa, vaja. Jo, personalment,
estic convençut que li espera un futur brillant. Ai, aquest escrit és una mica flow el meu
col·lega escriptor se suïcida i trigo cinc anys a poder llegir aquestes paraules sense
desfer-me... espero que no perquè vull que creixem junts. La Coco, el Marc, Rita, Miki,
Àlex, Diego, Magalí, etc... L'altre dia fantasiejava (somniar despert seria més correcte)
en com seriem de iaietes mentre passejava pel poble escoltant pura banda sonora de
Studio Ghibli. ¿Hola? ¿Alguna cosa més bucòlica sisplau? No crec.
Bé, es fa llarg i tinc unes ganes de fumar que em moro, però vaig jurar-me a mi mateix
que no seria més la puteta de la nicotina i no ho seré. Triaré els cigarros com es trien
els petons i, tal i com es trien el petons, algun dia fumaré més del compte i això em
deixarà profundes conseqüències al corasao.
En conclusió, siguem feliços que hem vingut a jugar.

Comentaris

  • Deixar...[Ofensiu]
    Prou bé | 24-06-2022

    ... de fumar ja ho fa això...descàrregues d'ací cap allà incontrolada ment, mil pensaments que semblen sense relació i en tenen molta! I si a més a més ets escriptor en busca de l'editor perdut...

    Bon relat!

    Amb total cordialitat