T'estimo com estimen els adolescents (II)

Un relat de: Guillemrdasquens
T'estimo com estimen els adolescents (II)

-Ai, tia, que potser el nanu és un expert del tema i per ell això no vol dir res. La Juliana la rectifica. -Ala! ¿De debò és verge encara? Carai, t’ha tocat l’aturadet, ¿eh? Ha, ha, ha
En Guillem va ceguíssim. Fumat, però fumat, fumat, quasi fumat de blancassu mentre en David li explica com va tot amb la Juliana, que no és la seva parella, però li mola, però no sap ben bé si li mola molt o poc. El que sap és que està bona i que, a falta d’un sentiment esplèndid que li reveli una clarividència de cor i ànima, seguirà anunciant que està molt bona. Tampoc és que li tiri tant el físic de la Juliana; sí que la troba guapa, però no tant per fer-ne una publicitat així d’excessiva. La Juliana li agrada per com és ella per dins, però com que no veu molt clar això que els seus col·legues el vegin sensible i vulnerable com veritablement és, l’únic que diu per corroborar el fet que surten junts és lo bona que està per fora, sobretot fent molta èmfasi en les tetes que té. En David és així, temerari i temorós; no anirà explicant-li a en Guillem i als altres que cada cop escriu més versos inspirat en la Juliana; no anirà cridant als quatre vents que ja no “imita” poetes maleïts sinó que prefereix buscar dins del seu cor imatges pròpies, imatges tendres. No. Definitivament això no ho dirà. -Tio, si tant bona està pues folleu d’una puta vegada, ¿no? ¿O què? En Guillem és així, un noi curós.
Sí, clar, sí. És el que en David vol aconseguir amb la Juliana i cada vegada sent més profundament que ja tocaria. En Guillem sempre li ha fotut pressa d’ençà que va perdre-la. -Nano, ets més guapo que jo, però mira quina ironia... Ja fa temps que follo i tu encara a dos velas. No sé, fes-t’ho mirar. Un bon amic en Guillem. -Però no sé, vaig massa fumat ara mateix, no em facis gaire cas... Mira, tu intenta convidar-la a casa teva rollo aquest finde. Sopeu unes pizzes i tal i quan acabeu us lieu i aneu al llit. Easy. Ah, i compra condons! No m’imagino un mini David aquí amb nosaltres... tot i que el podríem educar perquè ens lies les eles, ¿no creus? Ambdós amics, homòlegs d'amistats juvenils i destraleres van pressuposar, des d'aquesta condescendència estranya que et dona l'haver fet coses que algú de la mateixa edat encara no ha fet, que els seus amiguets no en tenien ni idea de com havien d'actuar; com si fossin encara dues nenes que es xopen el dit, però de nenes res. Evidentment, sabien molt bé els moviments que els portarien a xopar-se molt més que els dits i no van trigar massa a posar-los en pràctica. Tanmateix, les converses respectives potser van servir per donar l'empenta final, però no per catalitzar els esdeveniments de la forma en què Guillem o Montserrat havien dictaminat.
No ben bé.
Així doncs, els nostres estimats David i Juliana van quedar en mirar una pel·lícula la tercera nit de dissabte a diumenge després d'haver-se obert a la idea que el sexe resultava alhora excitant i inevitable. L'escollida va ser una de por, més concretament la nova de James Wan, el director de Paranormal activity, SAW i d'altres meravelles del terror contemporani. El lloc triat va ser a casa el cosí gran d'en David, el qual alertat per la situació va mostrar una empatia molt elegant de cara al seu cosinet petit. Li va donar les claus no abans sense advertir-li que era menester practicar-li a la noia un bon sexe oral -No siguis desconsiderat, David, fill meu, si ella et xupa la polla tingues la deferència de menjar-li el cony-. Així li va fer entrega de l'element clau (mai més ben dit) i va agafar el seu Seat panda per desaparèixer amb la seva novia tot el cap de setmana a un piset coster de l’escala. -Ah i cuida'm en Norris a canvi del favor, porfa.
I la tria de la peli no va ser precisament fàcil. Va ser en David l'encarregat de donar-li corda al cocu. Si en triava una de molt bona, corria el risc que la trama absorbís massa les ganes de fer res més que mirar-la i, aleshores, un cop acabat el metratge potser seria massa tard; si era molt dolenta, el seu criteri cinèfil quedaria obertament exposat i això potser li feia restar punts. Un terme mig, doncs, i què millor per desfer-se’n ràpid de tot plegat que una peli de por; a més a més moderna, d'un director de moda i innegable èxit comercial. La peli, tot i així, era francament dolenta i als dos se'ls notava francament incòmodes. Sabien què havien de fer a continuació, parar de mirar-la per tancar els ulls i deixar-se emportar, però qui seria l'escollit per fer el pas era el dubte final que els tenallava al sofà. En unes altres circumstàncies, en David, com a home, hauria  sigut l'encarregat de conduir la gala sexual, però a ple segle vint i un aquest tòpic suat de dominància havia perdut pistonada i la balança s'equilibrava a favor de la igualtat; ara la Juliana tenia el mateix dret i deure a ser la pionera del primer coit. Així doncs, la decisió surava densament  a l'aire. 

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: