T'estimes més Samarcanda que no Ítaca...

Tot i que lúcidament ho expresses, jo no acabo de veure que la vida sigui un anar cap enlloc sense un destí final.
Una cosa són, però, les idees i l'altra la poesia. I aquesta em sembla preciosa.

Hipo

Hi ha alguna cosa especialment solemne en el teu to poètic, sempre tan mesurat i madur, dins d'un cert to amarg.
Renunciar a Ítaca, renunciar a l'esperança d'una llar, d'un sant greal, d'un amor encarnat en una puresa virginal. Creure que no tanquem camins, sinó que cremem etapes.
Definir-nos comm a nòmades...
I com ho farem per plantar llavors, si oblidem les nostres arrels?
Potser les pàtries han de ser nòmades, però no han de ser el llast que hem d'anar deixant anar per elevar el vol, per caminar.

Dit d'una altra manera, jo penso que els nòmades tenen una pàtria, igualment, i saben que els cicles són eternes voltes cap a idèntiques fites.

Una salutació,

franz

Diuen que els viatges sense retorn no poden ser considerats viatges com a tal... Potser la vida és l'únic viatge cert.

Enhorabona pel poema, és preciós.

Amic Antoni, el viatge mai deu d'ésser per a arribar a un destí. El destí deu d'ésser el viatge mateix...
Un viatge perpetu ple de ventures i de coneixença...

Una forta abraçada!
... I molta salut!

FRANCESC

PS Ací pots veure el meu poema "CUBISME" il·lustrat per Joan Pasqual de Premià de Dalt.

Efectivament, Ítaca només com a ideal, com a utopia, el lloc cap on s'adrecen els nostres propòsits però al qual ni poden... ni volem arribar. Anar cremant etapes, anar deambulant, passar per estacions sempre provisionals, punts de trànsit permanent.

Però l'esperança sí, l'esperança s'ha de mantenir, perquè si no voldria dir que ens complaem -o el que és pitjor, ens resignam- amb la fita que hem assolit. Continuarem caminant cap enlloc, convençuts que no hi arribarem, esperançats que el lloc no existeix.

Antoni, com sempre, una bona lliçó de poesia.
Per cert, quan me n'hagi feta una idea més o menys acurada (estic en feina), et diré alguna cosa del teu "Al costat dels xiprers que mai no ens faran ombra", però ja et puc avançar que serà positiva.