t'escric perquè te me'n vas

No t'enganyaré:
T'escric perquè te me'n vas,
Perquè mai no he pogut abrigar-me amb el teu alè,
Perquè només m'he dedicat a intuir-te,
I perquè ets tan eteri
Que no sé ni quina cara fas.
Suposo que només deus ser paraula,
Pijtor encara, només poesia.
I t'he de construir ajuntant fonemes.
Però, qui se'n recorda d'aquelles classes de fonètica?
He triat una fricativa
I un parell d'oclusives.
Éren les primeres de la llista, no?
Potser per això he pensat en tu.
I potser t'escric perquè retornis
Perquè te me'n vas,
Com aquella cançó que et ressona
Però no saps posar-li veu,
Com aquella mirada que et vigila
I no pots saber d'allà on et ve,
Com aquella nit que va veure morir un gall
Quan potser ja era de dia...
No t'enganyaré:
T'escric perquè te me'n vas.