Tertúlia d'hivern al cafè del poble

Un relat de: Lavínia

Quan sóc a la terra
dels meus
i el vent glaçat
em castiga el rostre,
percebo,
com la tendresa més sublim
nia en les paraules.

L'aire arrossega
sons de mots
llòbrecs ,
amb els dols
del marbre fred.

Però, sobretot,
una pregunta:
"PER QUÈ?",
ens talla l'alè,
com una bala
una vida
i esdevenim muts.

Fins que una veu,
càlida i clara, diu:

"Que en som d'egoistes
i malparits, tots plegats, oi?"

Us n'adoneu?
És llavors que
percebo,
de manera clara,
que la tendresa més sublim
nia en les paraules.


Comentaris

  • paraules de carn i sang[Ofensiu]
    llu6na6 | 26-09-2005 | Valoració: 10

    fa dos anys vaig ser finalista al premi de poesia marinera del Setmanari Àncora de Sant Feliu de Guíxols.

    L'any passat vaig tenir el primer premi.T'ho dic perquè em fa il.lusió que ho sàpigues...

    M'ha agradat MOLT el teu poema, tan curt i tan profund. Sense paraules, l'home no seria home. Sense paraules no hi hauria llibertat.

    M'has commogut abastament, i m'has tramès tota la força dels lligams insospitats que poden establir "les paraules"

    Una abraçada des de les paraules, Lavínia!

  • Només afegir...[Ofensiu]
    Llibre | 14-07-2005

    ...que estic d'acord amb en Jofre: convé llegir-te.

    Un petó,

    LLIBRE

  • Convé llegir-te[Ofensiu]
    Jofre | 14-07-2005 | Valoració: 10

    Lavínia,

    En efecte, és, verament, allà on nasquérem, d'on neixen les paraules més nostres: més tendres.

    Celebro, que aquest vent sigui fred i alhora viu, perquè llavors és quan ens desperta i ens n'adonem com n'és de preuat el que avui tenim.

    El vent duia la resposta.
    En les paraules de Sant Feliu, que hi niï la bellesa més sublim.

    El vent... hi estàs avesada...
    és un senyal exquisit de la Terra dels mots. Convindria recuperar la tertúlia més nostra; el vent en serveria les paraules i ens les retornaria més endavant, algun dia... quan n'haguem après a valorar-ne, degudament, tots plegats, com de falta ens fan.

    Una abraçada.



  • Les paraules![Ofensiu]
    Llibre | 11-07-2005

    Perceps la tendresa en les paraules malgrat els mots sonin llòbrecs. I entremig de les converses, un per què? que talla l'aire. I és en la resposta que emet una veu càlida i clara: "Que en som d'egoistes / i malparits, tots plegats, oi?", on trobes, de nou, la tendresa de les paraules.

    Més enllà dels teus versos, que em desperten la curiositat per l'origen del poema, per aquella conversa a mitja veu, o tal volta a crits, escoltada d'amagat, a recer de mirades... Més enllà dels teus versos, l'amor a la llengua.

    Quanta sensibilitat que ens mostres sempre pel dia a dia, per la quotidianitat, pels detalls insignificants que esdevenen primordials... i quanta tendresa per la llengua que estimes!

    Ara tinc aquests versos:

    Us n'adoneu?
    És llavors que
    percebo,
    de manera clara,
    que la tendresa més sublim
    nia en les paraules.


    Però si passegés per la teva obra publicada a Relast en trobaria un munt, d'exemples.

    Felicitats, Lavínia, per la teva escriptura.

    Un petó,

    LLIBRE

  • varem tenir poc temps ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-03-2005

    Veig Lavinia que a més de tenir un llibre en comú ( alaaaaaaaaa, però queda be , no? ) tenim altres afinitats, el rock, la pintura i llegir, vàrem tenir poc temps, esper que un dia poguen xerrar més, t'he comentat molt poc, però això no vol dir que no conegui tota la teva obra....

    Una aferrada

    conxa

  • La teva tendresa[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 23-03-2005

    Mentre llegia, anava recordant amb nostàlgia el meu poble, el seu fred, la seva placeta petita i els quatre bars de sempre. Les converses d'hivern i les seves paraules...Preciós el final: "la tendresa més sublim nia en les paraules"...

    Em vaig alegrar molt de conèixe't. Tan de bo algun altre dia poguem parlar més, perquè potser no et comento gran cosa, però si que et llegeixo bastant. Per cert, quan podré llegir el relat de la tieta Cèlia?

    Una abraçada molt forta,
    AtzaVaRa

  • Potser...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-03-2005 | Valoració: 10

    ... la tendresa no estiga sols als mots... L'ambient, la calentor de la vida al poble, la sensació d'estar més viu... Ser "urbanita" és una mitja desgràcia! -Almenys per a mi-
    La construcció del poema està molt lograda, amb el "perquè" lacònic enmig...

  • MOLT BE[Ofensiu]
    cescarnau | 02-03-2005 | Valoració: 9

    La tendressa, i la força i la ràbia i tots els sentiments del món. Sí, Lavbínia opino com tu i com el poeta "Nos queda la palabra" cantat magistralment per PACO IBAÑEZ

    ANDAVANT

    CESC ARNAU

Valoració mitja: 9.6