Terra als ulls

Un relat de: Atticus
Bona nit gent, a dormir que ja és hora. Vaig dir amb semblant avorrit i pensaments burlescs. Amb desgana començava a donar-li les ordres i impulsos necessaris a les cames per poder caminar. Passejant amb la ruta ja sabuda mirant les meues passes que es succeïen seguint un patró monòton, però segur. Cap a casa, amb la companyia d’una idea al cap, que sense ser, la d’un alumne avantatjat, apel·lava al meu sentit comú:

- Demà. – Em deia a mi mateix -
…Serà un altre dia igual de lamentable que l’altre que vindrà. Amb el temps com a botxí de les bones raons i salvador-guàrdia de tresors privats, els quals maximitzaran beneficis a dispenses dels joiosos mortals. Dies construïts per penosos i resignats peons manipulats. Penosament organitzats per il·luminats apagats, que sols projecten ombres del passat. Amb les mateixes frases buides que se contesten al preguntar. Les que siguen respostes, seran ocupades per desequilibrades veritats que com miratges se’n van. Dies monòtons al treball, per aquells que tinguen sort. Uns altres a la sort li diuen, treball. També sovint hi han dies de ràpids plaers producte d’un erroni estat de felicitat i que nosaltres alimentem, ignorant que és la fera que ens té que devorar. Delits malsans, que són evacuats a la velocitat que ens pot fer anar una dolorosa diarrea al bany, provocada per la ingesta del menjar modern, de dubtosa qualitat. Dies obligats a l’oblit. Llunes que et desvelen. Sols que t’adormen. Societat que es contradiu, condemnada a la inòpia infeliç.

Aconsellats per la ignorància feta dogma. dia rere dia, vint-i-quatre hores que manufacturen intel·ligència artificial, obsolescència programada per un rellotger usurer que no descarrega actualitzacions per al bon funcionament de la placa base. On les certeses no són àngels, però, els dubtes són dimonis. En este passat-present-futur, el riure, plora menyspreu i els plors, fan riure. Som com pallassos esclavitzats en un circ al que no cal pagar per entrar.

I em ric, perquè tots ens dediquem voluntària o involuntàriament a afaiçonar este llastimós món, ple d’exultant pena, patètic de mena. L’alegria i el romanticisme són propietat de Disney, el somiar s’ha prostituït. La imaginació ja no crea, clona realitats dissenyades. En el món del pseudo-, la aparença és falsa, res, és genuí. La propaganda tortura i mina el seny amb la rauxa solta sense fre, tot sembla veritat.

Quan apenes me he adonat, ja estic al meu destí apunt de ficar les claus al pany. Sospire, mire el cel enfosquit, la seua perfecta mitja lluna i em pregunte:

Fins quin punt la mediocritat pot ser tan previsible? Fins quant allò que sorprén, es farà esperar? I la resposta, l’escolte des d’un punt de la meua ment, condicionada, subjugada a una societat de falses necessitats. És l’explicació aclaridora on, mestres i pares, molts amic i amigues, familiars i desconeguts, empresaris i obrers, polítics, retors i demés legisladors tanquen el debat, amb un simple:
Sempre ha sigut eixí…

Patètic de veritat, somric, la carcallada no es fa esperar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana