T'ENTREGUE EL MEU AMOR

Un relat de: PERLA DE VELLUT
T’ENTREGUE EL MEU AMOR
Hui tocaran unes trompetes
sonaran en el teu honor,
és així tot el meu clamor,
tu i jo sempre som dos poetes.
La meua paraula solemne
i dir-te’l a tu i així nombrar
i cada bes teu al cantar,
no importa el que diga la gent.
El meu amor és la veritat
s’obri el cor i així s’agraeix
perquè el teu ser tot s’ho mereix.
Jo cercaré en el teus ulls ara,
visc la teua disposició,
amb aquest verbs de l’emoció.
Amb cada estrella que t’adora
i jo així amb tot el meu honor
et bese i t’entregue l’amor.
5 de novembre del 2018
Autor: PERLA DE VELLUT


Comentaris

  • així mateix[Ofensiu]
    Espurnes | 17-01-2019 | Valoració: 10

    com tu manifestes amb aquestes paraules molt ben dites des del cor, mai el tamquem, mai perdem la capacitat d'estimar aixó ens manté vius. Gràcies Perla de Vellut

  • Merces[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-12-2018 | Valoració: 10

    Merced per llegir els meus relats . Criatures màgiques del bosc ha guanyat un setè premi a Berlín . A Catalans de Berlín , en faran un àudio llibre per Sant Jordi i ahir vaig anat a recollir el llibre per la Matato d’ enguany i tinc un relat molt trist anomenat Llibertat. Hracies pet comentat i llegir. Últimament s’ em fa molt difícil escriure , no agrada gaire que jo faci en el meu entorn

  • Excel.lent poema d'amor entre poetes.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 15-12-2018 | Valoració: 10

    Hola, Perla de Vellut.

    Amb sinceritat: el teu poema em sembla bonic, romàntic i ple d'amor, d'entre un poeta a un altre, a qui entregues el teu amor (qui no el voldria?). Un poema potser no rebossant de contingut però potser sí rebossant de bonica estètica, que no és poc. En fi, de contingut tampoc en necessita...

    T'aniré consultant sovint.

    Gràcies per comentar-me els meus relats, ets molt maco.

    Ens veurem,



    Unicorn Gris.

  • Molt sentit[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 13-12-2018 | Valoració: 10

    Jo no estat gaire enamoradís... Quan em trobava en ple despertar de la primavera em vaig mig declarar a una noia i em rebutjà. Encara recordo aquell moment, dins la cabina telefònica, penjant el telèfon mentre un llàgrima em davallava galta avall. Jo crec que si aquesta noia s'hagés interessat per mi, la meva vida hagués anat per una altra banda i m'hagués estalviat el viacrucis. I amb els dels mateix sexe, per les circumstàncies adverses que no cal que us digui... no podia ésser... Tot i que tinc un poema "POL·LEN" en el qual em manifesto sinó enamorat, si amistançat amb un xicot que fou molt atent amb mi i d'aquí, que consti, no passà la cosa. Algun cop, molts pocs, m'he preguntar quants cors hauré frustrat o romput? Els que em coneixen, em diuen que com t'has d'enamorar... estant com estàs enamorat de tu! Veja'm, jo no estic pas enamorat de mi, sinó que m'estimo força en les meves virtuts. Tot això que suara acabo de narrar ve a torn, perquè em sorprèn i en certa manera tinc sana enveja de les persones entrades d'anys com ara tu, Perla de Vellut,que encara manifesteu estar profundament enamorats... com deixes palès en el teu brillant i sentit poema: T'entregue el meu amor. Nil.

Valoració mitja: 10