te'n vas sense mirar-me

Tens la pell pàl•lida com un lliri acabat de néixer. Com la neu que cau a les altes muntanyes en hivern.

La mar em recorda als teus ulls blaus i immensos, que en nits de tempesta em fan perdre entre les ones.

Els teus cabells llargs, descurats i obscurs com el carbó m’insten a perdre les meves mans dins ells.

Quan mires indiferent la gent passar sembla que et perds en els teus pensament més profunds. A saber en què somies...

El teu reproductor de música està encès les vint-i-quatre hores del dia. El ritme dels teus peus segueix una melodia estrident i apassionada. El teu cap es mou al compàs de les cançons que escoltes constantment.

El teu skate negre i gris reposa sobre els teus genolls mentre esperes d’assegut que arribi el tren.

T’aixeques i el teu aroma intens em fa perdre els sentits. Camines sense perdre el temps, sense mirar enrere. Entres i t’esfumes.

I és tot el que em queda de tu. El record de la teva partida.

Si sabessis que cada dia et miro des de l’altre banc...Si ho sabessis, colliries aquell tren?