te'n vas sense mirar-me

Un relat de: universbrillant
Tens la pell pàl•lida com un lliri acabat de néixer. Com la neu que cau a les altes muntanyes en hivern.

La mar em recorda als teus ulls blaus i immensos, que en nits de tempesta em fan perdre entre les ones.

Els teus cabells llargs, descurats i obscurs com el carbó m’insten a perdre les meves mans dins ells.

Quan mires indiferent la gent passar sembla que et perds en els teus pensament més profunds. A saber en què somies...

El teu reproductor de música està encès les vint-i-quatre hores del dia. El ritme dels teus peus segueix una melodia estrident i apassionada. El teu cap es mou al compàs de les cançons que escoltes constantment.

El teu skate negre i gris reposa sobre els teus genolls mentre esperes d’assegut que arribi el tren.

T’aixeques i el teu aroma intens em fa perdre els sentits. Camines sense perdre el temps, sense mirar enrere. Entres i t’esfumes.

I és tot el que em queda de tu. El record de la teva partida.

Si sabessis que cada dia et miro des de l’altre banc...Si ho sabessis, colliries aquell tren?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: