TEMPS

Un relat de: silvia_peratallada

Em va demanar temps,
i li vaig regalar l'eternitat

Comentaris

  • ja ja ja...![Ofensiu]
    Capdelin | 21-09-2005

    jo, com despistat que sóc, he interpretat el micropoema amb un altre sentit diferent dels comentaris de sota:
    "em vas demanar temps i jo et vaig regalar l'eternitat" o sigui... que ja no ens veurem més i així no hauré d'esperar més... saps de sobres que NO M'AGRADA ESPERAR!!! és una mena de manera de dir ADÉU...
    segur que no és aquesta la idea que t'ha mogut la ment... però entra en les possibilitats misterioses del teu poder mental je je
    petons i... no em regalis l'eternitat, amb un instant ja em fas feliç!!!

  • març | 21-09-2005

    "Lo bueno, si breve...dos veces bueno", diuen. Doncs això, clar i sintètic, però sense perdre la màgia a què ens tens acostumats.

    Un petonàs!

  • uuuuuau![Ofensiu]
    papallona | 21-09-2005

    Que consís, preciós, tan romàntic... m'encanta! Val més escriure les paraules justes que passar-se! M'ha encantat!

    Papallona

  • Molt clar[Ofensiu]
    AINOA | 20-09-2005 | Valoració: 9

    No se com tu es fet.
    Pro només en dues ratlles ens u es fet entendre perfectament.
    Molt be noia.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

581857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com