Temps de tempesta

Un relat de: Àlex Casanovas Boada

Plou...
Avorrit miro,
Com les gotes s'estavellen,
Sobre el vidre entelat,
Mentre es fon el sucre del meu tallat.

Plou...
Salvatjement trona,
Llámpega com mai,
És un espectacle de sons i de color,
Espero que no passi cap desgracia.

Plou...
Les aceres es mullen,
I es fan intransitables,
Per els pobres vianants,
Que no tenen més remei,
Que posar-se aixopluc,
Sota una teulada.

Plou...
Lentament el pou es va omplint,
Amb les hores i la contínua pluja,
El continuu afluïr d'aigua,
Arribarà a la vora,
I vessarà com el meu pobre tallat.

Plou...
Els núvols fan un oportú intent de marxar,
Els admiro, mentres m'acabo el meu tallat,
Són tan flongos, ta esponjosos,
Semblen de cotó,
Voldria agafar-los i abraçar-los.

Plou...
La pluja s'ha esvaït,
El cop de teatre climàtic,
Ha finalitzat,
I jo per fi,
He acabat el meu tallat.

Comentaris

  • veus...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 21-09-2005 | Valoració: 8

    Aquest poema es molt bonic! Compares la pluja amb el tallat!Perfecte!
    Petons.
    CaMpS dE tRiStOr.

    P.D:Perdó pel comentari de: 'podré tornar?';)