Tarda de pluja

Un relat de: Ivet
TARDA DE PLUJA

Aquella tarda plovia, havia estat un dissabte gris. Ella estava asseguda a la “chaise longue’, acompanyada d’un perfumat i càlid encens i d’un vas de whisky amb gel, mentre llegia aquella novel•la inacabable. La forta tempesta no havia parat en tota la tarda i tot i la gran quantitat d’aigua que havia caigut, el cel continuava ben fosc, portava la camisa mig descordada. S’avorria, i sense saber com, va començar a tocar-se, li agradava donar-se plaer a si mateixa. La feia sentir lliure.
Va fer un glop petit, n’hagués fet un altre, però just a l’acostar-se el vas als llavis el va veure. Darrera les cortines. Ell, seu veí. Només,els separava una fina i freda pluja del mes d’octubre. Estava quasi nua però no es va tapar. Sense canviar l’expressió de la cara li va picar l’ullet. Sabia que estava casat, però tenia ganes de jugar, no l’amoïnava.
Va començar a moure’s amb una elegant sensualitat a ritme de la música que estava sentint. Jugant amb els botons d’aquella camisa de fil arrugada i mig transparent, que li cobria poc més sota les natges i li insinuaven uns pits petits i ferms i uns mugrons que semblaven esclatar a través de la roba, de mica en mica la camisa li va lliscar mànigues avall quedant al descobert un cos golós de desig.
Ell havia observat tota l’escena, es notava el seu sexe erecte com mai , la mirada i l’actitud d’ella li havia dit tot.. De cop i volta va desaparèixer de la finestra. No va haver ni de prémer el timbre. Totes les portes eren obertes, fins i tot les que conduíen al seu secret més calent i humit. No calien preliminars, tots dos estaven massa excitats. Les boques es fongueren, descobrint, per primer cop el sabor l’un de l’altre. Les mans buscaven i exploraven les parts més íntimes d’aquells cossos tant desitjats.

Tot d'un plegat ell va agafar un glaçó que quedava dins el vas, la va recolzar enrera. Va anar dibuixant un camí gelat que començava al coll, baixava entre els pits mentre es fonia en un relgalim d’aigua glaçada al voltant dels mugrons, que ell seguía amb la llengua calenta, el contrast l’excitava cada vegada més, va assaborir els pits amb calma, llepant, xuclant i mossegant amb suavitat, mentre la seva mà geladora baixava cos avall i arribava al pubis, on començà a jugar. L’escassetat de pèl feia que el fred fos més intens,fregant el límit entre el plaer i el dolor.
De cap de les maneres pretenia acabar amb aquella bogeria de plaer i l’ agafà de la mà, sense deixar que parés de tocar-la i es va dirigir cap a la porta corredissa del balcó, la va obrir, encara plovia amb força. Ell no va dubtar ni un moment, aquella idea l’havia excitat del tot. L’aigua de la pluja era freda i el contrast amb els cossos calents era indescriptible. Van gaudir del sexe perdent la noció del temps, enmig de la tempesta, entre llamps i trons, gemecs i crits, exposats a tothom, però en aquells moments era el que menys els preocupava, segellant així una tarda aparentment avorrida.

I ara, després de moltes tardes de tempesta, encara es saluden a través de la finestra amb una mirada d’allò més temptadora.

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Etsegueixomolt | 27-12-2012 | Valoració: 8

    Felicitats

  • M'agrada[Ofensiu]
    Etsegueixomolt | 27-12-2012 | Valoració: 8

    Felicitats

  • Un relat que no deixa gens gens indiferent [Ofensiu]
    Tanganika | 15-12-2012

    Aconsegueixes el que un relat d'eròtica ha de fer: sentir el desig i fins i tot visualitzar els personatges en la seva descoberta.

    No sé si et llegeixes els relats en veu alta (ajuda molt) per allò de posar bé la puntuació, perquè t'hi trobo comes mal posades:

    'Només, -------si la suprimeixes es llegeix molt millor, no cal aquest tall.
    'es fongueren, descobrint---------ídem
    'a través de la roba, de mica en mica-------roba. De mica en mica....


    Dubto si 'donar-se plaer a si mateixa' el 'si mateixa' calgui i sigui correcte. Per això tens al fòrum a Minúcies i lii pots preguntar fent una intervenció (post).
    '

    'el cel continuava ben fosc, duia la camisa descordada----sembla com si fos el cel qui duia la camisa descordada.

    'a ritme de la música'.-------al ritme...

    Accents que no toquen: 'conduíen', 'seguía' no en duen.

    'golós' crec que no és correcte. Millor 'llaminer'.


    'Ell, veí seu'------Queda estrany (a mi m'ho sembla). El seu veí. O 'Ell'

    T'he comentat aquí el que hi trobo perquè no tens el mail. I vull que sàpigues que jo en faig, de faltes, també, of course. I que estem en aquestes pàgines per ser llegits, llegir, comunicar-nos i aprendre. I sense cap intenció MAI d'ofendre.

    Tens un estil que enganxa, elegant i picardiós. Això està bé. Felicitats!!!!!

    Mena (molt agosarats 'exposats a tothom', si ell estava casat, no? Però potencia la imatge del desig, d'altra banda).
    '