UNA TRUCADA INESPERADA

Aquell matí vaig rebre una trucada ben inesperada. – Hola Martí no sé si t’enrecordarás de mi, sóc la Clara Ferrer. Em vaig quedar gelat només sentir la seva veu feia com a mínim cinc anys que no sabia res d’ella. La Clara havia obtingut una beca d’investigació a Anglaterra només acabar la carrera. La seva cara juvenil, els seus cabells foscos i la seva menera de vestir la fèien una noia poc comú, suposo que per aquest motiu m’atreia, però aquesta atracció no va anar mai més enllà que la simple amistat entre dos companys.
Torno aquesta tarda d’Anglaterra, els meus pares viuen al poble i a Barcelona no hi tinc ningú, podries venir a recollir-me a l’aeroport?
A mitja tarda,vaig sortir de casa per agafar el cotxe i dirigir-me a la terminal 1, el seu vol arribava a tres quarts de sis. Em dirigía a la zona de sortides, no podia seure estava neguitós per veure-la, per saber coses d’ella; Com hauria canviat amb tot aquest temps....un munt de coses m’estaven passant pel cap, l’estona se m’estava fent llarguíssima.
Finalment, arribà el vol, les portes s’ obriren, vaig veure sortir molta gent i de sobte, una noia carregada amb dues maletes grosses només féia que mirar d’un cantó a l’altre com si busqués algú. Va parar la seva mirada just on jo estava situat. Pel que recordava, aquella noia s’asemblava a una antiga fotografia que vaig retrobar tot remenant les coses de la facultat.
Ella es dirigí cap a mí i a una distancia prudencial deixà a terra les maletes i se’m va quedar mirant als ulls. Es veia molt atractiva, alta, els cabell foscos, com jo la recordava. Però la roba que portava no s’assemblava gens ni mica a la dels meus records, la veritat és que li esqueia molt més be. Duia unes sabates de taló, una faldilla estreta fins als genolls, que li feien unes cames molt sensuals i una brusa blanca cenyida al cos. Li vaig preguntar: - Ets tu?, Clara i ella respongué:- si. Seguidament ens vam fer dos petons i una abraçada i començarem a parlar de manera més fluïda. Va explicar-me tot de coses, entre elles que els seus pares al jubilar-se havien venut el pis del carrer Fortuny i havien marxat de Bacelona cap a Bellpuig, el seu poble natal.
Mentre anavem cap a l’hotel amb el cotxe, no vam parar de parlar de coses del passat i del present, m’agradava ja que seguiem essent aquells antics amics, semblava que els anys s’haguessin aturat. Un cop a l’hotel, em va proposar d'anar a fer unes copes per la ciutat ja que feia molt temps que no trepitjava Barcelona, em semblà una bona idea. Mentre ella deixava les maletes i s'arreclava, vaig decidir esperar-la a la cafeteria, assegut a la barra per uns moments els meus pensaments l’haguessin seguit a l’habitació. Com havia canviat aquella noia, estava impressionant!
Va passar més de mitja hora llarga, finalment baixà. S’havia dutxat i canviat de roba. Duia uns texans que li resaltava una esvelta figura i una samarreta sense mànigues que li marcaven els pits, uns pits no gaire grossos però apetitosos. Gràcies al gin tonic que m’havia prés, estava més accelerat i menys tranquil.
Van anar tot caminant cap al casc antic de la ciutat, ens aturarem en un bar a prendre unes cerveses i entre glop i glop vaig notar com mica en mica començava a filtrejar amb mi, a poc a poc anava desinhibint-se parlant de temes molt més íntims, jo estava perplex no m'hagués inmaginat mai que la Clara podia ser d'aquella manera, em sentia còmode. M’agradava.
Al sortir del bar vam seguir caminant i parlant dels canvis que hi havien hagut en aquests darrers anys, tot un plegat s'acostà i arrepenjà el cap sobre meu, jo sense pensar-m’ho massa li vaig passar el braç per la cintura, i de tant en tant els meus llavis anaven besat suaument aquella l’espatlla nua, la seva pell i els seus cabells encara feien olor de frescor. La Clara es deixà fer. Amb aquell joc aparentment innocent ens vam anar excitant. Va parar en sec, m'agafà la mà i es dirigir sota una portxada m’abalançà cap a ella apretant-me les natxes amb força. El seu cos m'anava fregant el meu sexe, jo continuava besant-li el coll, les meves mans recorrien sobre la samarreta aquells pits , mentre ella tirava el cap endarrera com a signe de plaer. De cop i volta vam parar i seguirem caminant.
Es va fer l’hora de sopar, vam entrar en un restaurant petit situat al barri del Born, era un lloc càlid i acollidor que coneixia bé, ens donaren una taula allunyada de la resta de clients. Anava pasant la vetllada entre somriures i mirades provocadores, amb les postres i l’ampolla de vi, l’ambient s’anava escalfant, a leshores la vergonya que haguéssim pogut tenir s’havia esvaït totalment. La Clara va començar a mossegar les maduixes de manera molt sensual, les banyà amb xocolata i me les possà a la boca. Ja no vaig poder més; la vaig a besar, mossegant-li suaument aquells llavis tacats de xocolata, mentre les meves mans començaren a acariciar les seves cuixes arribant al capdamunt de l’entrecuix. Ella em demanà que m’acostés més i va començar a lliscar suament la mà per sobre el pantaló. Me’l descordà. La seva mà s’enfonsà per sota els calçotets i tot d’ un plegat vaig veure com s’ajupia sota la taula com si collís quelcom que li hagués caigut i començà a llepar el meu penis erecte fent-me sentir un profund plaer.
El grau d’excitació de tots dos era màxim i sense adonar-nos ens vam trobar als banys del restaurant cardant de manera desenfrenada. En acabar tornarem a la taula, demanarem el compte i marxarem, vam estar passejant agafats de la mà una llarga estona vora el mar. Encabat li vaig proposar de fer una última copa a casa meva... L’endemà al matí els raigs de llum que entraven per les escletxes de la finsetra em despertaren, vaig girar-me i no hi era, només hi havia una simple nota sobre el coixí.
Encara ara, després de tres anys em poso nerviós cada vegada que sona el telèfon.