Tarda de luxe...

I ara què? quan serà la pròxima vegada ?

Seràs capaç de tornar a dir t'estim? com has pogut...

Torna't a acostar i porta'm la mà fins on saps que fa mal... i no, em negaré i què faràs? Tornaràs a alçar-me la mà? contesta'm!

I demà anirem allà, segons tu per parlar, però no, la meva consciència sap ben bé perquè... entrarem i zas! no tindré temps d'adonar-me'n i ja estaràs al damunt meu, sense roba però amb ràbia perquè farà cosa de deu minuts hauré dit que no, però tant et fa a tu el que jo vulgui, avui vols tarda de luxe...

Suposo que cediré, forçada i tendràs la teva tarda de luxe i jo tendre la meva tarda d'infern...

M'acompanyaràs a l'estació em diràs que m'estimes i aquest cop ja no m'ho creuré a no ser que posis aquells ulls d'enamorat embadalit que tan bé imites... pujaré al tren i no deixaràs de mirar-me content perquè ho hauràs tornat a aconseguir...

Arribaré a casa sense gana, em tancaré a l'habitació, ploraré fins rebentar... m'enviaràs un missatge al mòbil i diràs: "Ola! avui a stat màgic, mai m cansare de dir que testim! dorm b!"
Però com seràs capaç! Tan se val demà em trucaràs, jo no voldré quedar per estar amb tu, t'enfadaràs però aquest cop seré més hàbil i et faré colar alguna mentida. Així serà i cada dia hi haurà una excusa diferent, un dia rebentaràs i em diràs que sóc massa nina però que m'estimes i jo tindré la excusa perfecte per dir-te adéu...



(Així va succeir, just com ho havia escrit... però quin dolor que va sentir quan ell va cridar per telèfon, dies més tard es van trobar i ella no va ser capaç de mirar-lo als ulls, ara ja no funcionava la seva tècnica d'enamorat embadalit, ara ja era un dimoni... va ser capaç d'aixecar-se però creu que mai oblidarà aquell dia, el dia de la primera pallissa psíquica... i encara menys la primera bufetada i la darrera perquè va tenir el valor de tornar-li... i no el va voler tornar a veure. Ha acabat bé, ell de tan en tan la truca però tan se val ella és més forta i no respon, li envia missatges però no tornarà a jugar amb ella mai més... ella també ha fet zas! i l'ha esborrat de la seva vida, encara que el record perduri. Avui torna a confiar amb ella i amb la seva parella, té por, però què vols? No pot deixar de pensar en aquelles tardes... ja ho va dir pot ser no seré capaç d'oblidar però si d'aixecar-me... però la seva vida continua i no li donarà el plaer de veure-la pel terra plorant, pregant compassió. Té força, avui es sent una dona nova i pot ser avui tancarà els ulls, deixarà que la seva mà vagi sola on durant un temps va fer mal, es deixarà acariciar i el més important es deixarà estimar de veritat, no per ell perquè pobre és incapaç... i pot ser avui farà l'amor amb ganes, sense ràbia i tu la miraràs als ulls, sense necessitat d'imitar cara d'enamorat embadalit diràs que l'estimes i ella per fi podrà somriure de plaer i aquesta serà la SEVA tarda de luxe... per fi!)

Gràcies Joan... per ser-hi i per agafar-me quan caic... per tantes i tantes coses, alegries, i estones compartides... en tan poc temps... t'estim...


peusdevent...
12-08-05