Tard

És tard, tard, tard, tard. Tard com un “nosequè”. La nit ha caigut sobre Atenes fa hores. I què? Algun problema amb la foscor, potser? Jo sóc feliç enmig de les ombres de les llums que eviten ser engolides per la negror. I és que sóc feliç! Ho afirmo sense por! Uf... fa tant de temps que esperava aquest sentiment, al final l’he trobat. Però la gent és inútil! Innegable. Ara que sóc feliç, ara que puc somriure, ara que res destorba la meva ànima, ara... la gent m’insulta. I perquè? No ho se pas. Suposo que perquè sóc diferent dels altres, o això es pensen. Però diferent seguint quin model de conducte? Absurd, absurdes conclusions amb gust a pedra. Doncs, com ja he dit, m’insulten amb una paraula que per ells és un insult. Bé, per mi és tan sols un nom, per ells una calamitat. És que em diuen GOS! Quina bestiesa. El món és ben boig. Quan aconseguim un somni volen que el tirem per la finestra.
El secret de la felicitat és simple però perfecte, no entenc com la gent no vol unir-se aquests hàbits. Em fan resistent, em fan més natural que mai i sobretot “si em puc conèixer a mi mateix, sé els meus límits!”, i si sé els meus límits tindré poques necessitats, i si tinc poques necessitats sóc feliç! Tan simple com això. Tan fàcil d’entendre i ningú ho aconsegueix. Tret de nosaltres és clar! Ens em fet dir un nom: cínics. Descric, així potser algú ho comprendrà, per provar-ho res si perd. Doncs mira, intentem tornar a la vida natural amb l’ autodomini del nostre cos, així no tindrà tantes necessitats, i amb poca cosa som més feliços. Ah, que bonica és la vida amb tan poc!
Potser el problema el tenen amb la nostra aparença, però és que tan sols anem descalços i despullats, no hi veig l’error, però si tots naixem així! Per alguna cosa deu ser! Ah, també es queixen dels llocs que dormim. Ho fem al carrer, però no representa que és de tots? Doncs quin problema hi ha? Si sóc feliç calleu veus absurdes i deixeu-me a mi amb el meu món. Si no us agrada apa tancat a casa olorant la brisa mentidera.
Jo crec, que el problema d’aquesta gent és que tenen un rebuig inicial cap als cínics i no són capaços d’escoltar la veu de Antístenes i Diògenes. Ells són els que em van obrir els ulls. Si tothom parés atenció a les seves idees tot seria millor i sobretot, ho entendrien! I és que no és una bogeria.
Vaja, altre cop ja s’ha fet de dia i jo aquí somiant amb els ulls oberts, els meus pensaments em transporten a móns massa bonics. És tard, tard, tard, tard. El dia ja ha començat amagat darrera un “nosequè”.