Tanca la porta

Tanca la porta,
Que no sentis fred,
Quan et sorprengui el batec fugitiu,
De l'anyorança,
Quan arribi la vigilia,
De la nit,
Arribaràn les sombres,
I amb elles el silenci.
Vigila que no t'envolti,
La peresa i vulguis refugiar-te,
Als núvols,
Per deixar-te portar,
Pel somni i pel desig.
Tanca la porta que quan arribi la nit,
Anyoraràs la calidesa de la mà,
Que reposa sobre la teva falda,
Anyoraràs també,
Aquella música profunda,
Que t'envoltaba en la busca.
Vigila no et perdis,
Entre els plecs de l'anyorança,
Que el teu cor incaut,
Perdrà la raó.