Tànatos

I

Una gran multitud aplegada a la via fora la muralla. Polítics, nobles, família i veïns. S’hi podien sentir els plors de les velles, barrejant-se amb l’aire, rebotant per les parets fins arribar al fòrum. Els ciutadans que no eren a l’enterrament no els feia falta estar presents per conèixer el seu dolor. La pluja acompanyava. El déus des del cel ploraven. En tercer pla, els veïns: un orfebre, el més ric de tots, que oferia una corona de llorer a la tomba. Una corona que era tan pobre com els esclaus del mort. En segon pla, els edils de la ciutat es mostraven freds com el mateix mort. Miraven a l’horitzó, com si en qualsevol moment hagués de sortir el sol, com si hi hagués d’aparèixer un sac d’or o com si hagués de ressuscitar el mort de cop, vés a saber. En primer pla, la gran família del mort. La jove i bella vídua plorava, les filles jugaven amb les agulles dels seus rics vestits. La innocència i la mort encara no havien tingut el plaer de conèixer-se. La mare del mort cridava, el germà li col•locava la moneda als ulls: “que Caront t’obri un bon pas fins a l’Elisi”. Enmig de la flaire d’encens, tothom observava com la terra queia a la cara del mort. Enterrat sota un gran bloc del marbre més fi, amb una gran inscripció d’argent: Aquí hi descansa un gran fill, espòs, pare i edil. La multitud marxava. La vídua va caure estesa sobre el marbre, plorant com si hagués acabat també la seva vida.

II

Fora les muralles, el sol s’imposava sobre el terreny, fent amagar a tot ésser vivent que gosés trepitjar la càlida sorra. La flaire de suor inundava l’aire, i hi pesava. Ni els soldats vigilaven a través de la muralla. Tothom era a casa. Una jove, de pell morena i cabell d’atzabeja, i els seus dos fills observaven, al bell mig de la necròpolis, com el seu pare i espòs era enterrat per un company esclau. La vídua, enmig de grans plors, col•locava la moneda, que va haver de robar a l’amo, perquè Caront l’acompanyés en el seu viatge al món dels inferns. L’esclau abocava amb gran tristesa la terra sobre el seu company. Van arribar junts d’Egipte i els va comprar el mateix amo. Un cop enterrat, arrossegà un bloc de pedra, sense cap inscripció. La jove li va demanar que s’endugués els seus fills cap a casa dels amos. Només van assistir a l’enterrament quatre persones. Ara ja estava sola. La vídua va caure estesa sobre la pedra, plorant com si hagués acabat també la seva vida.