CAP DE CREUS

- M’has de prometre que aquest serà el nostre lloc especial.
- T’ho juro, només un lloc així el podríem fer tan nostre...
Una setmana després, celebren l’aniversari del noi. Fa dinou anys, i queden amb els amics i amics de la xicota a una discoteca nova que han obert a Platja d’Aro. A l’hora de marxar, la noia fa el despistat amb ell, que ha de marxar. Ella té el seu casc de la moto, i el noi li demana una vegada, i una altra, i una altra. Per la noia és un joc, però el noi està impacient, ja que ha de marxar en aquell mateix moment. El noi, cansat, decideix marxar sense casc, que si el parava la policia diria que és culpa de la noia. Ell puja a la moto, l’engega, i se’n va a donar la volta a la rotonda. En aquell precís instant, surt una furgoneta que anava a tota bala. S’emporta la moto per davant. La noia corre a ajudar al seu xicot. La moto està completament destrossada. I el noi, mort. La noia vol morir. No sap com podrà tirar endavant amb la seva vida. No només perquè no el tenia a ell, si no perquè ella era la única responsable de la seva mort. Si li hagués donat el casc. No pot aguantar més la pressió. Agafa la seva moto. Condueix a tota velocitat fins arribar a El Cap de Creus. Mira el cel. Mira els seus peus. Mira el precipici en el que està. Mira el mar, agitat. I es llença, perquè li devia la vida a el seu xicot.