Tan sols una altra confessió d'amor

Perqué no ho puc evitar...

Et necessito, encara que sigui a la meva ment. Dia i nit. Estimar-te forma part de la meva vida des de fa molt de temps. Al principi em va costar, però he après a fer-ho... I ara no puc imaginar-me un dia sense estimar-te.

Perqué veure el teu somriure és el que més feliç em va en aquest món... Perquè sentir les teves mans sobre les meves és la sensació més agradable que he tingut mai... Perquè que els teus llavis prenguin contacte amb els meus mai sabré què és...

Només tu, jo i una pasió incontrolable. Com m'agradaria que tot això fos real... Però, per què no viure en una ficció?