16 anys, no són tants.

16 anys de diferència tampoc eren tants. Simplement s'amagaven de tot el que sentien per por, potser, al que l'un podria pensar de l'altre. Un per ser massa gran i l'altra per ser massa petita.

Però mentre amagaven els seus sentiments tot anava bé. La seva relació era perfecta. Algunes discussions dient-se tot el que s'havien de dir però arreglant-t'ho després amb un perdona. A vegades a ella li costava no mostrar tot l'amor que sentia per ell, sempre havia de contenir-ne una part. I ell, al ser més gran, no li costava tant.

La cosa, però, un dia va acabar petant. Feia quasi un any que no es veien i tan ell com ella es veien incapaços de mostrar el què sentien. Tant, que quasi ni parlaven.

Un dia, estaven a casa d'ella, intentat programar una calculadora científica. Ella estava asseguda sobre el llit i ell assegut a una cadira al seu costat. Mentre ella li estava explicant una possible manera de programar-la, ell la va tallar de cop.

- Digues-m'ho.
- Que et digui el què?
- Que em trobes a faltar.
- Per què?
- Perquè necessito sentir-ho.
- Et trobo a faltar. Digues-m'ho.
- Que et digui el què?
- Que em trobes a faltar.
- Per què?
- Perquè necessito sentir-ho.
- Et trobo a faltar.

De cop i volta, tot es va aturar al seu voltant, els seus ulls es van mirar intensament. S'ho deien tot amb la mirada. Poc a poc, ell es va anar apropant a ella i ella s'apropava a ell. Els seus llavis van prendre contacte. Anys de repressió de sentiments sortien a la llum en aquell instant.

Ella, de sobte, es va apartar.

- Què passa?
- Res, no res.
- I doncs? Pensava que els dos sentíem el mateix.
- Sí, sentim el mateix, però no pot ser.
- Per què no pot ser? Pel mateix que no podia ser fa 7 anys? Per l'edat? Escolta Diana, tu has crescut, ara ets una dona, i jo sóc un home. Reprimir-ho més temps hagués estat una tonteria.
- Si, ja ho sé Eduard, però...

L'Eduard li va posar un dit sobre els llavis, la va mirar als ulls i li va dir:

- T'estimo.

I ja no va caldre res més. Els seus llavis van prendre contacte un altre cop, i, pel que semblava, per no separar-se mai més.