16 anys, no són tants.

Un relat de: intensity

16 anys de diferència tampoc eren tants. Simplement s'amagaven de tot el que sentien per por, potser, al que l'un podria pensar de l'altre. Un per ser massa gran i l'altra per ser massa petita.

Però mentre amagaven els seus sentiments tot anava bé. La seva relació era perfecta. Algunes discussions dient-se tot el que s'havien de dir però arreglant-t'ho després amb un perdona. A vegades a ella li costava no mostrar tot l'amor que sentia per ell, sempre havia de contenir-ne una part. I ell, al ser més gran, no li costava tant.

La cosa, però, un dia va acabar petant. Feia quasi un any que no es veien i tan ell com ella es veien incapaços de mostrar el què sentien. Tant, que quasi ni parlaven.

Un dia, estaven a casa d'ella, intentat programar una calculadora científica. Ella estava asseguda sobre el llit i ell assegut a una cadira al seu costat. Mentre ella li estava explicant una possible manera de programar-la, ell la va tallar de cop.

- Digues-m'ho.
- Que et digui el què?
- Que em trobes a faltar.
- Per què?
- Perquè necessito sentir-ho.
- Et trobo a faltar. Digues-m'ho.
- Que et digui el què?
- Que em trobes a faltar.
- Per què?
- Perquè necessito sentir-ho.
- Et trobo a faltar.

De cop i volta, tot es va aturar al seu voltant, els seus ulls es van mirar intensament. S'ho deien tot amb la mirada. Poc a poc, ell es va anar apropant a ella i ella s'apropava a ell. Els seus llavis van prendre contacte. Anys de repressió de sentiments sortien a la llum en aquell instant.

Ella, de sobte, es va apartar.

- Què passa?
- Res, no res.
- I doncs? Pensava que els dos sentíem el mateix.
- Sí, sentim el mateix, però no pot ser.
- Per què no pot ser? Pel mateix que no podia ser fa 7 anys? Per l'edat? Escolta Diana, tu has crescut, ara ets una dona, i jo sóc un home. Reprimir-ho més temps hagués estat una tonteria.
- Si, ja ho sé Eduard, però...

L'Eduard li va posar un dit sobre els llavis, la va mirar als ulls i li va dir:

- T'estimo.

I ja no va caldre res més. Els seus llavis van prendre contacte un altre cop, i, pel que semblava, per no separar-se mai més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: