Massa coses a dir (o no)

Són tantes les coses que et vull explicar que no sé per quina començar.

Potser la primer de totes i la més important és dir-te que t'estimo. No sabria dir-te ben bé com m'he enamorat de tu, però el cert és que si, que fa temps que et tinc al cap. Per sorprenent que sembli em sembla que des del primer dia que et vaig veure que em vas fer gràcia.

Quan no estem junts, no paro de pensar en tu. Penso què passaria si un dia qualsevol et saludés com sempre, però que acompanyés la salutació amb un petó de veritat. Després imagino la teva cara i penso quan ingènua sóc pel sol fet de pensar-ho.

Per què em passa? Per què quan penso en tu, el cor em batega tan de pressa?

Jo pensava que mai escriuria una cosa com aquesta, plena de tòpics. Però ara estic aquí, sentint un pessigolleig a l'estómac cada cop que em mires i em somrius i tremolant quan et parlo.

Em fa por pensar que d'aquí un temps potser no ens veurem més, pensar que no podré sentir la teva veu ni el teu tacte. Em fa por que un dia d'aquests sigui l'últim. M'agradaria aprofitar el que em queda d'estar amb tu al màxim, però no sé com fer-ho.

Per altra banda sé que algun dia tots aquests sentiments s'esborraran del meu cap pel simple fet de que mai seran correspostos. Mai sabràs com t'he arribat a estimar.

I potser és millor així.