TAN BÉ COM SÉ

Un relat de: Jordi Abellán Deu
De petit escoltava música.
Era època de Beatles i Stones.
I vaig voler esdevenir com ells,
tenir a les mans una guitarra.

Des d’aquells temps l’he tingut.
Amb il•lusió i voluntat vaig començar
i amb constància he anat millorant.
Ho he fet tan bé com he sabut.

De jove de l’amor em vaig enamorar.
Jo bé que volia lligar amb les noies,
més aquella timidesa em feia enrere
i per gosar parlar-les-hi jo em delia.

Tot i així, l’amor, a la fi, vaig conèixer.
No ho varem pensar gaire ni jo ni ella.
Iniciàrem junts el que volíem fos la vida.
I ho varem fer tan bé com vam saber.

El temps va passar i una filla ens dugué.
El sentit de la vida va canviar del tot.
Ella era el centre del nostre petit món.
Li donàvem, per cos i anima, nodriment.

Jocs per a fer-la feliç i que rigués;
il•lusió perquè tingués esperança;
contes perquè cregués en la màgia.
El millor que sabíem. Això varem fer.

En solitud, aquestes línies escric ara,
a l'hora que evoco com ha estat la vida.
Penso en com, partint d’aquí, podrà ser.
Qui sap? Sols vull fer-ho tan bé com sé.

Comentaris

  • Gran missatge[Ofensiu]
    reusenca | 27-04-2015 | Valoració: 10

    No sé si el món et considerarà algún dia un gran poeta, el que sí sé és que jo recullo en el teu poema un missatge molt més important: ho fas tan bé com saps i el món ho entèn així, no en dubtis
    Una abraçada
    Carme

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com