Cercador
t'agrada viatjar en tren?
Un relat de: silvia_peratalladaM'estressen
Les estacions
Sobretot de tren,
Masses vagons,
Masses cartells
I ningú pensa
En la vida de la gent
Ni en les mil històries,
Desprotegides,
Indiferents,
Inasequibles,
De cada compartiment.
----------------------
Escric,
Mentre els arbres,
Passen davant la finestra
Amb presses, i sense música,
Nomes les fulles insinuen
Una dolça melodia,
Però els vidres,
Juguen a ser taps de cotó verd
Que només filtren
La simfonia del tren
Comentaris
-
De tant en tant[Ofensiu]Lavínia | 08-02-2006 | Valoració: 10
ho faig. Això de viatjar en tren i a partir d'ara escoltaré la "simfonia" que tu sents i veuré "els vidres tapats de color verd", possiblement perquè no hi ha res més bonic que poetitzar la quotidianitat de la manera com ho fas tu, Sílvia.
Un poema senzill, però bellíssim d'una realitat propera i diària.
Un petó
Lavínia -
Hola[Ofensiu]Lecram | 08-02-2006 | Valoració: 9
A vegades si que es estressant, sobretot quan es hora punta i va ple de gom a gom. Però altres vegades el trobo fascinant per crear algunes histories.
M'agrat el poema, i com ja s'apuntava sembla que relatis un viatge en tren.
Salutacions.
Lecram -
Hola[Ofensiu]Lecram | 08-02-2006
A vegades si que es estressant, sobretot quan es hora punta i va ple de gom a gom. Però altres vegades el trobo fascinant per crear algunes histories.
M'agrat el poema, i com ja s'apuntava sembla que relatis un viatge en tren.
Salutacions.
Lecram -
Fa molt que no agafo un tren...[Ofensiu]pseudo | 08-02-2006 | Valoració: 10
Però aquesta poesia, m'ho ha fet recordar ben bé!
Sobretot a Barcelona és estressant. Tanta gentada, però si hi vas poc sovint encara hi trobes la gràcia.
M'ha agradat sobretot la segona estrofa!
Salut! -
avns era sols culè![Ofensiu]cassigall blau | 02-11-2005 | Valoració: 10
...ara soc tb...peratalladè!
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582548 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....