suicidi.

Un relat de: prudenci

Estic perdut en el buit d´un absurd,
Ja no recordo ni el meu nom ni el meu pais,
Pistola en mà m´he repassat el front
Tinc una arruga més al punt de mira al fi.
No m´encomano als deus ni als meus amics
Tant sols al cor jo m´encomano per morir
Li dic adéu al mon on he nascut;
Anem-nos-en d´un vol els dos al Paradís.

Comentaris

  • realment és un suicidi mental[Ofensiu]
    siscu | 18-10-2007 | Valoració: 10

    Es correcte, m´agrada i es veu com ets a vegades, també.

  • constato[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 9

    què és l'últim; espero què continuïs escrivint

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: