suïcidi burlat

Un relat de: mharta

Escupiré l'ànima per no sentir-te tant dins meu,
M'estriparé els llavis per no pronunciar-te mai més,
Em llimaré el nas per foragitar el teu alè sagrat,
M'arrencaré els ulls perquè deixis de dibuixar-te'm a tots els racons,
M'esqueixaré la pell per no imaginar-me més les teves mans
I em tallaré les cames per no creure que cada pas el faig per tu;
I el cor, el llançaré al fons del mar perquè se'l mengi una balena.
I quan no tingui ànima,
Ni tingui llavis, ni nas, ni ulls,
Quan no tingui pell, ni cames, ni cor...
I ja res em sostingui ni em doni forma,
Els meus ossos es desmuntaran i, per pur atzar, potser per burla divina,
dibuixaran les lletres del teu nom, com soldats arrenglerats.

Comentaris

  • això sí que és...[Ofensiu]
    en veu baixa | 14-06-2006

    ...estimar més enllà de la mort.
    M'agraden les imatges que trobes.
    Continuaré llegint-te.

  • Melcior | 28-02-2006

    Tan fort que potser ho es massa, el final es
    de primera, brutal.
    Endavant.