Sublimacions

Un relat de: Urkc-Eduard

La senescència, decés i impulsos varis
es substituïen en esports, novel·les i activitats vàries

no enfrotar-s'hi
per evitar
el dolor, la por i la dissipació

Aquella indistinció fusional era finida
Ara tenia nom.S'Havia definit.
Tenia càrregues, displaers i obligacions

Guaiaba la sort d'en Thanat
Quan encara jugava
Amb flames, esclats i infinits
A no ser part de la cadena tròfica

No n'era pas abstrús
Era adreçar l'abrupt

I amb la foscor a coll
arranava camins ignots

Comentaris

  • Camí cap a ?[Ofensiu]
    Prou bé | 24-06-2021

    Anar-hi anant. Això no ho atura ningú. Està bé buscar i trobar subterfugis per no pensar en el que és indefugible. Però també està bé pensar-hi i mirar de fer-ho serenament.... Amb total cordialitat

  • trobar camins[Ofensiu]
    Atlantis | 28-03-2021

    Trobar camins mentre fem el camí cap a la vellesa. Escriure, llegir pot ser un camí que tenim davant nostre.