SOTABOSC

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
SOTABOSC

Passejo pel bosc on els versos són
natura. Aquí i allà, les capçades
altes --o no tant-- sotgen amb desdeny
el sotabosc. Ans els sembla una nosa.
Avesades al ventijol joliu
de les altures, trepitgen matolls,
arbusts i herbes que malviuen arran
de terra, els volen lluny del seu cos
esvelt, inabastable fins al cel.

El poderós vol més poder; el ric,
molts més diners; i el polític cobeja
un sotabosc mut i silent, mesell:
que ningú no el davalli del seu núvol.

Comentaris

  • Sotabosc[Ofensiu]
    Prou bé | 02-03-2023

    Una bona metàfora, ben escrita i ben descrita!
    Amb total cordialitat