Sonets artúrics(Tristany, cavaller)

Un relat de: prudenci

En ta puresa vaig veure 1'alegria,
i en ta nuesa 1'amor hi va fer niu.
En ta blancor la meva poesia
com en paper d'alis on la musa somriu.
Bleixant de tu vaig arribar-me a un roure
on m'esperava mortatenta sotael tronc.
Plorant de tu m'he arrivat finslasGlòria,
i unaltre mort hi havia lluny del mon.
Darrera meu, les divines paraules
nues de ser, i d'acer amatents
com. un diamant gosaven de tallar-me
facetes greus volent-me fer-me seu
T'he retrobat buscant-te en poca cosa.
Ara sóc tu, i el meu amor és teu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer