Sonets artúrics(Lancelot, un cavaller)

Un relat de: prudenci

En el llac on m' ensenyares
entre pau el teu saber,
Viviana, no t'adonares
que no m'ensenyares res.
Jo el teu amor ja el tenia,
el teu saber era el meu bé,
la teva llum com ma vida,
i el teu cos... mai no el tindré.
He anat fins el cor de 1'Ossa ;
he dormit en el roser
que Ginebra resguardava,
i a tu no t´he vist mal més.
Et duré penjada vora
els malucs sense dir res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: