Sonets artúrics(Lancelot, un cavaller)

En el llac on m' ensenyares
entre pau el teu saber,
Viviana, no t'adonares
que no m'ensenyares res.
Jo el teu amor ja el tenia,
el teu saber era el meu bé,
la teva llum com ma vida,
i el teu cos... mai no el tindré.
He anat fins el cor de 1'Ossa ;
he dormit en el roser
que Ginebra resguardava,
i a tu no t´he vist mal més.
Et duré penjada vora
els malucs sense dir res.