Sonets arturics ( Viviana, la fada)

Ara sóc lliure i sóc fada,
illa, mar i copa d'or,
maragda sóc,i estimada
"minnesang" : dama d' amor.
Ara. tinc la joia i l´ánima.
Vaig néixer per a ésser amor
com. una espasa clavada
dins una roca, en el cor.
He sigut pom, creu i fulla
de l´espasa que ara duc,
i al fons del meu fons la guardo
per les nissagues d'Artur.
L'ánima del món sencera
penjada del meu maluc.