Sonets arturics ( Viviana, la fada)

Un relat de: prudenci

Ara sóc lliure i sóc fada,
illa, mar i copa d'or,
maragda sóc,i estimada
"minnesang" : dama d' amor.
Ara. tinc la joia i l´ánima.
Vaig néixer per a ésser amor
com. una espasa clavada
dins una roca, en el cor.
He sigut pom, creu i fulla
de l´espasa que ara duc,
i al fons del meu fons la guardo
per les nissagues d'Artur.
L'ánima del món sencera
penjada del meu maluc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: