Sonets artúrics ( Uter Pendragon, el pare)

Tot és, tot, el que de mi es genera,
la vida i la mort, el dolor i la promesa.
S'espera - s'espera, ben cert - la verItat a sorgir,
peró és amor qui em fa moure.
Tot és a casa meva en pau i .repos;
tinc mestre, tinc temps, aleshores
entraré a 1 'ensems com lladre i com espòs
Res no inpedeix fer-la meva a ses hores.
El bon concell no falta, ni el futur
que durá la barca de la meva sang
enllá del lloc que avui vol i recerca.
Amor, amor ta companyia, i tu
l´amiga del meu ésser que fa tant
i tant de temps que et desija i et cerca