Sonets artúrics (Palamedes)

Un relat de: prudenci

Fa temps, que de tant temps que fa ja no ho diria,
que vaig voler-te abans no et conegués.
Voler-te fou per mi la meravella un dia,
i ara et recerco cada dia, amor, ja sense res.
Mestres hi ha, i jo abans en buscava,
mestre d'amor ni un, només ho ets tu.
Cercant el món t'he vist i no et volía;
cercant la vida et tinc - amor - i ara sóc tu.
Em moriré en el plor, en el jou o en la paraula;
em morire d'amor, aimia, per saber
com posseir del tot eixa verda maragda
que es diu com el teu nom, amiga, i jo no el sé.
Cóm et diré per sempre un nom sense faltar-te ...?
no et puc dir mes que amada, aimia, ... o res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: