Sonets artúrics (Morgana, la germana)

Un relat de: prudenci

Relliscant a la congesta
del meu amor, sempre ocult,
a causa del poder que entra,
al meu cos esrmaperdut,
vull engendrar un fill per raure
en el tron d'auesta sang.
Vull que per mi arribi a caure
la corona que em fa mal
Oh Déu! li hagués caigut als peus
com germana apenedida!
li hagués fet a la mida
el seu regne ara perdut,
si un día m'hagués cregut.
Ja no seria maleida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: