Sonets artúrics (Ivain, cavaller)

Un relat de: prudenci

Igual que idol caigut, m'amorro fins a terra
on m'espera, ja morta, la pols que ha de cobrir-me.
Com anyell abatut em deixo dur a la guerra
on moro sens dir un mot, per no desobeir-te.
Altra guerra no sé que la d'éssér penyora
d'algú que ha de guardar-me per a ésser-li fidel
a la llum de la nit i a l'alborada fosca
que comenca a reneixer en descorres ton vel.
Qué dic sense matar? Qué m'esperona ?
On és l'aire que em dona la vida a la nariu ?
Perqué sofrir per tu , quan m'embriagues, dona,
amb les aigues amargues on l'amor hi fa niu ?
On ets fada gentil que en altres hores
em fóres alegria, amor o poema viu ?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer