Cercador
Sonets artúrics (Ivain, cavaller)
Un relat de: prudenciIgual que idol caigut, m'amorro fins a terra
on m'espera, ja morta, la pols que ha de cobrir-me.
Com anyell abatut em deixo dur a la guerra
on moro sens dir un mot, per no desobeir-te.
Altra guerra no sé que la d'éssér penyora
d'algú que ha de guardar-me per a ésser-li fidel
a la llum de la nit i a l'alborada fosca
que comenca a reneixer en descorres ton vel.
Qué dic sense matar? Qué m'esperona ?
On és l'aire que em dona la vida a la nariu ?
Perqué sofrir per tu , quan m'embriagues, dona,
amb les aigues amargues on l'amor hi fa niu ?
On ets fada gentil que en altres hores
em fóres alegria, amor o poema viu ?
l´Autor
344 Relats
255 Comentaris
352901 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Reneixo com el bosc, sóc el camí, us porto fins la llum, demà què direu de mi.Últims relats de l'autor
- La cova de l´Arc de Sant Martí
- Pluja de pau
- Tot just estem començant
- Llençol blau
- Natura
- Sonets encadenats
- S´ha acabat
- Or potable
- Mentre rego les llambordes
- L´home de la genollera roja: ultim: Addenda
- L´home de la genollera roja VIII
- L´home de la genollera roja VII
- L´home de la genollera roja VI
- L´home de la genollera roja V
- L´home de la genollera roja IV