Sonets artúrics ( Gauvain, cavaller)

Un relat de: prudenci

Vaig buscar 1'or sota les foses mortes,
vaig navegar per un riu impacient,
i en acabar les hores, vaig robar-te
la llibertat de ser una mica teu.
Vaig veure el lloc on sola tu et passeges
cada matí per dins d'un raig de sol,
vaig sentir fred en veure la mort morta;
i un ocell blau cantava un cant de-dol.
Del flabiol, el bec vaig agafar-li,
de la magrana , la pell vaig arrencar,
i vaig voler- inutil- ensenyar-li
a una estrella camins per somniar.
Sense perdó restá la meva culpa,
peró el teu amor ja no el podré oblidar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: