Sonets arturics (El Seient Perillós)

Un relat de: prudenci

Sense records ja gairebé no espero
la coneixença que abans em féu glatir.
Ja només tinc els ossos, la mort i la promesa
que dia a dia m'ha fet viure i sentir.
L'alba s 'ha mort. Demá és con un gorg negre
Que es xucla sang avall.
I 1'or en mi ha mort. Sols queda la promesa
que fa d'estel del tan llunyá matí.
Els llocs que s'arrauleixen vora el port,
les rutes que vorejenla ribera.
Tot és com fullaraca que rodolant per l´era
engoleix el record d'un home que volent ser, no era.
D'una metxa de traca que ha esbotzat el meu nom
amb el seu tro més fort,
caient del sol al cor de l 'abisme dels altres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: