Sonets artúrics ( Calogrenant, cavaller)

Un relat de: prudenci

Sense voler trobar-te vaig seguir-te,
sense voler ferir-te et vaig matar;
oh amiga meva! perqué vull oferir-te
de dia i nit la meva voluntat?
Tu m'has robat el bes com a penyora
d'algun desti que lluita per no ser.
Tu m'has donat, amor, la meva ploma
i me 1'has presa també sense voler.
Del meu desig no queda manta cosa,
del meu amor per tu queda el teu bes,
que per dreceres mortes ja no gosa
moures ni cloure's, car no seria res.
Em resta obert i quiet
Cor que s'esborra per a sentir-te meva sempre més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: