Sonets artúrics ( Bohort, cavaller)

Un relat de: prudenci

En els racons de la gàbia
on vaig ésser un dia pres
encra tu hi respiraves
com un aucellet corprés.
I allí, sota la foscúria
del meu propi condemnar,
la teva cancó era feria
per al meu cor desvetllar.
De tes ales fer-ne ploma,
del teu cant fer-ne el meu vers,
de la teva gábia estora,
i del teu amor un bes.
Em falta avui la paraula
per a dir-te el que ja he entés.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: