Sonet nº6: Quant l'home neix

Un relat de: ThomasTurner1985

Quan l'home neix comença a morir
I creixent s'apaga cada dia
Cap a la desesperació fa via
En la foscor es hor de dormir.

Del blau cel ja mai podrá gaudir
Arribará la mort no hi ha metgia
Vindrá la fredor com senyoria
El cor es trencará al estremir.

I molt lentament cau en el fossat
El cor en el no res es va apagant
Ja tot sentiment queda abandonat.

L'amor sincer ha quedat amagat
Un sol negre ara està brillant
A la fi el seu destí ha arribat.

Comentaris

  • Benvingut a RC!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 30-07-2008 | Valoració: 10

    He llegit els teus Sonets, i vull destacar aquest que comença amb un vers dels nostres clàssics, res millor que això, emular els nostres veritables mestres, com és el cas de Pere March:
    "Al punt que hom naix, comença de morir,
    e morint creix, e creixent mor tot dia..."

    Tan sols vull dir-te que endavant! no deixes d'escriure, i ací tens un espai on pots desenvolupar la teua creativitat.
    Em va saber greu, que els teus poemes sobre el MeloRepte 23, m'arribaren fora de termini, doncs eren molt bons i, a més a més, es donava la circumstància de que l'havia ajornat dues vegades per manca de participació.
    He penjat tots els poemes, i també els teus, a la pàgina d'autor MELOrepte, encara que tardarà uns dies en ésser publicat.
    T'encoratge a que continues col·laborant als Reptes, que trobaràs al Fòrum (fixa't amb els terminis), i ací sempre trobaràs persones que valoren els teus relats.

    BENVINGUT A RC!!!


    Una abraçada!

    FRANCESC

    PS No vull que t'ho agafes malament, però crec que hauries de corregir l'ortografia. Hi ha una opció del Word, i p.e. els accents te'ls deixaria tots correctes (la "A" sempre s'accentua "À"...)