Sonet nº44

Oh! Si prudent i amb paraula lleugera,
Sabés fixar l'imperi de la ment,
I amb hàbils mots, la passió naixent,
Deslliurar la paraula presonera.

Si, fugitiu, amb la paraula primera,
Arromancés en dura nit, prenent,
Cada lletra, cada petit esment,
Del fosc i el rar, de tota manera.

I enfilar colls i seguir per valls ombroses,
Buscant l'última paraula,
Aquella que neix en les rosades.

Viure l'instant i obrir el ulls al demà,
Del clar i l'obscur seguir regles i normes,
I enmig de paraules i savis, raonar.