Cercador


Llista categories

Sonet nº3: El nèixer de l'home

Un relat de: ThomasTurner1985

Quan l'home neix comença a morir
I creixent s'apaga cada dia
Cap a la desesperació fa via
En la foscor es hor de dormir.

Del blau cel ja mai podrá gaudir
Arribará la mort no hi ha metgia
Vindrá la fredor com senyoria
El cor es trencará al estremir.

I molt lentament cau en el fossat
El cor en el no res es va apagant
Ja tot sentiment queda abandonat.

L'amor sincer ha quedat amagat
Un sol negre ara esta brillant
A la fi el seu destí ha arribat.

Comentaris

Afegir comentari
  • quant l'home neix[Ofensiu]
    Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10

    quant l'home neix comença a morir, lentament enmatzinat pel verí de la realitat.

  • la vida de l'hom és la seva mort[Ofensiu]
    Dasnia | 07-08-2008 | Valoració: 10

    en aquest poema jo entenc i crec que és veritat, que quan l'home neix, ja comença a morir. A endinsar-se en la seva desgracia a causa del món tan obscur que tenim. Fa un joc amb la vida i la mort (si neixes mors i mors neixes).
    Trobo que ha sigut una gran idea.

    Força poeta.

l´Autor

ThomasTurner1985

67 Relats

144 Comentaris

47003 Lectures

Valoració de l'autor: 7.77

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >