Cercador
Sonet nº18
Un relat de: ThomasTurner1985No puc arreglar la vida plorant
El cor ha deixa't tristes llágrimes
Que han pujat fins les estrelles
Desespera't i sol vaig avançant.
Les ferides per dintre van callant
Les meves carns són desgraciades
Totes emocions són perdudes
La meva ànima van silenciant.
Tan sols esperança fugicera
Que en el camí em va acompanyant
És l'alba que conec primera.
Corrent poruc de la foscor el cor
Brilla el somni en la mirada
Tota aquesta llum sincer amor.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49