Sonet a Port i a tu.

Un relat de: prudenci

Vull passejar per Port
Sense que m´enutgin les onades,
I sense que tramuntana
em dongui algun cop de cor

Vull passejar per Port,
Amb les seves cases blanques
I amb els arbres verds amb branques
Plenes de flors de l´amor.

I recordar-te a tu, callada i blanca
Com una estrella que s'esbranca
La llum de tot l´Univers.

I recordar-te, i recordar-te,
Com en una illa estranya
On no hi cap ja ningú més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer