Son

Un relat de: filladelvent

La poesia és quelcom personal.

Tu vas pel carrer amb aquesta cara de poll.

Els cassets ja no els escolta ningú.

Jo sóc nefasta.

La vidriera té pols.

I jo sóc nefasta.

Sols la son comprèn el meu pausat desesper;
és la son la que em cura de nit
de tants raigs de sol descompensats;
és aquesta son que oblido
la que sé que és l'aliada de cada meu pas.
I jo ho veig tant clar,
que ara no hi sóc, en la son...
I quan somnio, veig clara
la resta,
sí,

tota la resta.

Cada matí vorejo el llindar de la mort

El somni es converteix en
mediocritat cada matí,
i és que cada matí
vorejo
el llindar
de la mort.

Creu-me:
Els cassets ja sols els escolto jo,
tu no abandones aquests ulls vius de poll.
I jo,
jo no sé
no ser nefasta.

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 14-03-2006

    segons el meu parer una mica abstacte, però amb molt de sentiment.

    Una abraçada, i cuida't molt!

    Sol_ixent (perdona'm per ser tant escueta)

  • com deia el poeta:[Ofensiu]
    Capdelin | 13-03-2006

    "... és quan dormo que hi veig clar"
    o aquell altre que deia: " si no existissin els altres no ens coneixeríem"...
    però quan despertem i obrim els ulls... veiem la realitat: què és la realitat?... qui ens ha creat?: potser la opinió dels altres?
    ets variable i toques tots els temes i de formes diferents... felicitats.
    una abraçada.

  • possible simbiosi curiosíssima[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-02-2006 | Valoració: 10

    és veritat. almenys en aquesta poesia m'he camuflat a mi mateix. vull dir que m'hi he sentit escrit,quasi com si fóssim la mateixa persona.em pregunto si tens depressions i molt d'odi acumulat, ja que és això el que em passa a mi.

  • Ah!, filla meva.[Ofensiu]
    Xavier Lamarca | 24-02-2006

    La poesia es quelcom personal, tu ho saps. Els poetes no existeixen. Versificadors, retalladors de prosa, bertsolaris...però poetes?.
    La poesia viatja de polissó en el text sense pagar el passatge i, si arriba a destí, com els polissons és per a molts invisible.
    El text porta paraules que es desfan, volen lletres i el vent canvia de lloc els accents, coixeja de manera heterodoxa però si en queda l'esquelet pelat, sempre hi podrem bastir a sobre la nostra pròpia imatge, ens haurà servit per a penjarobes dels nostres pensaments, un humil servei prou útil.
    Sí, filladelvent, som així, què hi vols fer?...

    X.L.