Somriures

Un relat de: jOaneTa

Espero aquí asseguda a que els teus ulls em vulguin mirar,
de nou em faré la interessant perquè, així, m'hagis de suplicar;
et diré que sí i m'esforçaré per amagar-te el meu somriure
i tu em repetiràs que sense ell no pots viure...

Somriuré només per veure com ho fas tu,
un somriure com el teu no el té ningú,
em fa somiar i viure el present
sense por de que creixi aquest sentiment...

Somriu per jo,
jo ho faré per tu;
Vina amb jo,
jo vendré amb tu.

Comentaris

  • * somiar i viure el present *[Ofensiu]
    kispar fidu | 22-02-2007

    eis! bones!

    Somriures... sí, quina paraula més maca! i quin sentiment... un dels gests més preuats de les persones (penso). Expressa estima, apreci; dóna consol, ofereix alegria... i més, tractant-se d'una persona especial, d'aquelles que amb el somriure et fan sentir diferent...

    p.d: referent al teu comentari, m'agrada la frase que has utilitzat per a descriure-ho: "per què escrivint sí i parlant no sóc capaç d'entendre el que sento?"... sí, sí... sovint em passa... i fins i tot, pensant-ho no sóc capaç d'entendre'm o entendre-ho, en canvi em poso un paper al davant i deixo anar les paraules i sembla que de dins surti tot sol... és curiós...

    ens seguim veient pel web!
    cuida't,
    Gemm@

  • També m'identifico amb aquest poema[Ofensiu]
    diesi | 18-02-2007

    és bonic que et somrigui aquella persona en concret... Molt bé, Joaneta!

    b#NaT#b

  • Un somriure[Ofensiu]
    Frida/Núria | 23-01-2007 | Valoració: 8

    de bon matí et fa viure el dia d'una altre manera.

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.