Somriures mai forçats

Un relat de: estel

Dibuixant somriures, petites pinzellades de felicitat, entre la densa boira fosca, cercant rialles.

La rauxa ha arribat, els pallassos són ja ha ciutat, ideal.litzant somriures, arrancant una vil i tendra rialleta ja vella, difuminant arrugues i creant-ne de noves, més alegres.

Serveis prestats a la societat, sovint massa amagats. Benvolguts pallassos que la vida animen.

Unes gràcies mai dades, una paraula quedada en boca, una rialla mai esborrada.

Comentaris