Cercador
Somriures mai forçats
Un relat de: estelDibuixant somriures, petites pinzellades de felicitat, entre la densa boira fosca, cercant rialles.
La rauxa ha arribat, els pallassos són ja ha ciutat, ideal.litzant somriures, arrancant una vil i tendra rialleta ja vella, difuminant arrugues i creant-ne de noves, més alegres.
Serveis prestats a la societat, sovint massa amagats. Benvolguts pallassos que la vida animen.
Unes gràcies mai dades, una paraula quedada en boca, una rialla mai esborrada.
Comentaris
-
M'encanta com escrius[Ofensiu]cassigall blau | 16-11-2005 | Valoració: 10
Si, si ,si , si, m'encanta.
Salut
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El cart-EI
- Temps de revoltes (a tu, Lluís)
- Anem al casal a fer una estrella, que fa temps que no m'ho pregunten... i tu, hi creus?
- Ell i la seva vida
- *buscant un món irreal*
- ella de petita volia viure en un món de follets, flors i fades...
- Pensant en Serrat...
- Arire sempre més
- f - u - m - a - n - t
- Je sais que je t'aime
- La princesa de la revolta? No, no precisament!
- L'accent, periòdic popular dels Països Catalans
- Òrfa da mara
- Una llibertat, si us plau
- L'instant que desapareix