Somio que siguis el meu somni etern

Un relat de: Somiadora sense somnis
I aquí ens trobem, novament, cor trist. Tornem a teclejar per donar un breu respir a les llàgrimes, a la mancança del teu amor, i no pensar, pensant alhora, en el teu darrer i dolç petó acomiadant-se dels meus llavis per sempre més.

No se com evitar trobar-te tant a faltar. I tampoc vull oblidar-te, però la sensació és tan difícil que fa impossible no desitjar esdevenir un cor més fred, amb la corassa eterna. I és encara més impossible deixar de sentir tot aquest amor per tu. Només per tu.

Però no sóc tan forta, ni pretenc fer-me creure que ho sóc.

Tot va ser molt lent, entre nosaltres. Jo estava perduda i et vaig fer perdre, i ara et perdo sentint-me encara més perduda que mai. Abans no creia en el demà, i només vivia en l’avui...I avui no puc deixar de pensar en un demà amb tu.

Què trist adonar-te de tot el que significa un sentiment quan ja l’has perdut. No saps com se m’esguerra el cor, i el cos, perquè ja no és sols mental sinó físic, cada cop que obro els ulls i no hi ets. Ni hi seràs. Ja no tinc els teus bons dies, o bones nits, o els teus missatges improvisats. Ara només som trobades esporàdiques en les que el plaer continua per ambdós, però el sentiment és unilateral.

I és que potser l’error ha estat l’entrega completa. Potser fa temps que només penso en tu, i no en mi. I jo soc una caixa d’errors pendents de resoldre abans de fer mal a més gent. Però també tinc la consciència de que he estat una inconscient, i la ferma creença en què l’amor pur, com és el nostre, pot amb tot. Amb tot i més.

I és que fa temps que no em trobo. No tinc la meva antiga essència. Normal però sense normalitat, intel·ligent sense projectes, creient sense creences, esperançada sense cap mena d’esperança.
Somiadora sense somnis.

Tot i això, entre la mar negra que de moment m’envolta i de la que puc ser mig conscient, entre aquesta petita espurna de llum se, i ho se del cert, que desitjo somiar-te eternament.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: