Solitud

Un relat de: Ainhoa

On ets?
On t'amagues?
Què t'han fet que m'oblides?
Anyoro el teu silenci
La calma dolça després de les llàgrimes
La foscor que embolcalla
El sabor dolç de les paraules
no dites
mudes
Aclucar els ulls
perdre'm entre les ombres
Torna solitud
Què sola m'has deixat

P.D: Hi ha dos tipus de solitud: la imposada i la pròpia i necessaria. Jo anyoro la segona

Comentaris

  • S'agraeix[Ofensiu]
    Ainhoa | 15-11-2006

    Oh Capità,

    Moltissimes gràcies per la valoració, els comentaris i les suggerències.
    Sempre és agradable veure que d'altres llegeixen el que escrius i es prenen la molèstia de col.laborar positivament.
    Un forta abraçada,
    Ainhoa

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 15-11-2006

    primer de tot felicitar-vos pel poema, ... reflecteix un estat en el que ens arribem a trobar en alguna etapa de les nostres vides.

    Preguntes retòriques, que no volen resposta i que reclamen puig tot, alguna cosa, un sentiment, ....

    Interessant el títol, que ja ens encamina al què un vol, desitja, i/o necessita, ... Mmm, ... en quant a la forma, deixa al lector la sensació d'estar dins del pensament, i això m'agrada perquè em fa divagar en els possibles finals, ...

    Tot i el resultat francament ben portat, he de fer-vos notar alguna falta ortogràfica que se us ha passat, ... sense massa importància però que sempre desllueixen el resultat final:
    enyoro, és amb e- i no amb a-;
    i necessària (tot i que no està estrictament dins del poema), va accentuat de manera gràfica a la primera -à-.

    També, seria bo poder arrodonir més el poema posant els punts de puntuació més ben repartits, per donar les pauses necessàries per millorar-ne el ritme, per exemple en l'últim vers,

    "...
    que sola, m'has deixat."

    En quan a la temàtica, molt intimista, .... em fa replantejar altres moments que un pateix, vol i desitja estar sol, ... sempre es bo reflexionar-hi.

    OhCapità.

l´Autor

Foto de perfil de Ainhoa

Ainhoa

24 Relats

36 Comentaris

28262 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Barcelona, 26 Febrer 1976
--------------------------------------------------------------------
A Charles Bukowski...

BULLET PROOF POET
(Tyla)

As the preacher stumbles from his castle of sin
And his vision gets distorted from the bottle within
But his mouth slurs out the words from a sober heart
They cut deep into open nerves then they tear you apart

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it

He gave Jesus tattoos and took the devil's soul
He got the angels drunk and gave them the gutter for a home

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it

He loved the most beautiful girl in the mist of wine
A last kiss through cigarette smoke then she quietly slipped of the edge of time

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it