El carreró

Un relat de: Ainhoa

De sobte sentí que les seves passes es tornaven silencioses, no hi havia eco al carreró. Molt a poc a poc donà mitja volta, tampoc la seva ombra estava allà. Cridá el seu nom, amb por de sentir la seva propia veu ressonant massa fort dins del seu cap, però cap sò va aconseguir sortir de la seva gola. Amb la boca oberta en una ganyota forçada, les paraules sortien mudes sense que ningú arribés a escoltar-les, sense que ningú acudís al seu reclam.
Va pensar que potser tot era un somni. Si, segur, un somni retorçat, una mica angoixant, un somni com qualsevol altre, un d'aquells on vols córrer i no pots, d'aquells on de sobte es veia nua en mig del carrer. Si, un somni i prou.
Així que continuá caminant, tan sols les silencioses passes l'acompanyaven, només aquell alè sord, la gola sense vida. Quin somni més estrany, va pensar, perquè de sobte aquell carrerró s'assemblava molt a aquell altre carreró que un cop varen recórrer agafats de la mà. Aquell on cada portalada podria explicar com eren els seus petons, on cara racó coneixia els seus secrets, cada llamborda el color de la seva roba interior. A l'arribar al final del carrer, una onada d'aromes bufetejà la seva cara, el vent despentinà la seva llarga cabellera, el soroll de la gent al passar, les seves veus, les rialles, els crits…Semblava com si de sobte el món tornés a estar allà fora, allà mateix, al seu davant. Aleshores, aleshores no es tractava de cap somni? Amb por es donà mitja volta, les cames li tremolaven incontrolades, el cor semblava voler-li sortir per la boca, sentia basques. Les llàgrimes li oferiren una imtage borrosa del que havia deixat enrere o, per ser més exactes, del que no havia deixat enrere. El carreró pel que creia haver passat, aquell que tant s'assemblava a aquell altre carreró, ja no hi era, no existia. Començà a plorar, i aquesta vegada, tots van ponder escoltar-la.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ainhoa

Ainhoa

24 Relats

36 Comentaris

28196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Barcelona, 26 Febrer 1976
--------------------------------------------------------------------
A Charles Bukowski...

BULLET PROOF POET
(Tyla)

As the preacher stumbles from his castle of sin
And his vision gets distorted from the bottle within
But his mouth slurs out the words from a sober heart
They cut deep into open nerves then they tear you apart

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it

He gave Jesus tattoos and took the devil's soul
He got the angels drunk and gave them the gutter for a home

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it

He loved the most beautiful girl in the mist of wine
A last kiss through cigarette smoke then she quietly slipped of the edge of time

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it