Ells

Un relat de: Ainhoa

Em vaig despertar suant. Un estrany silenci colpejava el meu cap, sentia nàusees i no recordava que era el que havia sommiat; aquesta vegada no. Amb el café amb llet, un cop a la cuina, vaig observar a través de la petita finestra i vaig poder veure quelcom de sorprenent. La ciutat en runes tenia ara un nou color, una llum diferent que m'omplia d'una sensació a mig cami entre la por i la calma més absoluta.De les cases enderrocades hi sortien rius de gent, éssers d'algún tipus, però eren molts i des d'on jo em trobava semblaven infinites fileres de formigues traginant sense descans. Unes flors enormes s'alçaven majestuoses desde el terra fins a sobrepassar el que quedava d'aquells edificis bombardejats temps enrere. Semblaven arribar fins al cel, i d'entre els pètals hi emanava una llum, aquella que resultava tant estranya i que t'omplia l'ànima fins fer-te vomitar, per després sentir una buidor dins teu tant enorme que ja res no importava. Semblava que aquells éssers sortien de sota la terra, eren com animalons envaïnt un espai ja envaït molt abans que ells arribessin. Eren molts, eren més que nosaltres i, ara ho sé, seríem el seu aliment més apreciat. Escric aquestes línies amb mà tremolosa, els crits són cada cop menys freqüents. Segueixo arraconada dins del bany, darrere la porta, no m'atreveixo a moure'm.
Voldria… No, sento un soroll a l'altra banda, s'apropen, sí… Aju…

Comentaris

  • Dues paraules:[Ofensiu]
    Jorboan | 01-06-2010 | Valoració: 10

    Senzillament esfereidor.

    Jorboan

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 01-06-2010 | Valoració: 10

    benvinguada a RC, avui t'he descobert amb aquest relat i l'he trobat molt ben escrit doncs aconsegueixes que el lector estigui ala pell del qui descriu el que està passant... et felicito

    Et convido a veure un curtmetratge i a llegir el poema que em va inspirar, espero que tot plegat t'agradi

    poema: La papallona sense ales

    fins aviat
    una abraçada

    joan

l´Autor

Foto de perfil de Ainhoa

Ainhoa

24 Relats

36 Comentaris

28192 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Barcelona, 26 Febrer 1976
--------------------------------------------------------------------
A Charles Bukowski...

BULLET PROOF POET
(Tyla)

As the preacher stumbles from his castle of sin
And his vision gets distorted from the bottle within
But his mouth slurs out the words from a sober heart
They cut deep into open nerves then they tear you apart

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it

He gave Jesus tattoos and took the devil's soul
He got the angels drunk and gave them the gutter for a home

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it

He loved the most beautiful girl in the mist of wine
A last kiss through cigarette smoke then she quietly slipped of the edge of time

This is the ballad of the bullet proof poet
This is the ballad, don't I know it