Cercador
SOLITUD
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
Vaig estar sol al ventre de la mare
a torno a estar sol en aquesta sala d'urgències
connectat a tubs de màquines que no ho curen tot.
Tinc els ulls tancats i la boca oberta i molt seca,
el respir agitat, imprecís i un núvol que envolta
els pensaments com l'aigua tèrbola del riu.
Endevino veus d'altres soledats, separades
per cortines que no paren la por.
No em puc moure, els anys no m'aguanten,
sento un fred tebi, estic sol, al sostre
es dibuixen papallones de llum negra.
Comentaris
-
colpidor poema...[Ofensiu]joandemataro | 12-04-2011 | Valoració: 10
la solitud a vegades espanta, per això hem d'aprendre a ser forts i valents, per poder afrontar la vida i la mort amb dignitat
et felicito josep
gràcies pel teu contacte novament
una abraçada
joan
l´Autor
112 Relats
478 Comentaris
90597 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com